L ´Ocell de foc del Aiguamolls ​

Colors harmoniosos, que mostren, deixen sentir xiscles, danses, tirabuixons aeris, tot un garbuix còsmic d’espurnes d’ales, guspires d’ulls i somnis de becs i urpes paranormals de gran acord estètic. L’Anna Novella amb o sense tramuntana ha passejat, a fet immersió a la Matrix dels Aiguamolls, s’ha deixat sorprendre per una realitat que supera la ficció, si més no en moltes vegades el quotidià del ciutadà normal i s’ha corprès, s’ha enmarat d´aquesta vida de les maresmes, d’aquesta vitalitat encomanadissa, i després d’aquest fruir entre fang, llaunes, joncs, oms i freixes plens de banyams de daines, estirats colls d’àlics rosats, mirallets verd-blaus d’ànecs mascles, cames-llargues, rossinyols, acolorits abellerols i blauets. Després aquestes arrels vitals s’asserenaren, es bressolaren al temps de la nit, i tal com un líquid lord i barrejat passa ha preuat destil•lat, el profund son de l’Anna transmuta pel nou dia, pel nou Sol, unes composicions dels aiguamolls i els seus habitants com mai heu vist, són els bells aiguamolls de l’Anna Novella. Per molts anys en puguem gaudir de la seva producció, de la seva interpretació, de la seva singular i genial aportació. Una prespectiva diferent del que bull a les maresmes, als estanys, a les llaunes, al salicorniar, al bosc de ribera i a les closes.